martes, 23 de marzo de 2010

Ha nascut un blog!

Avui és vint-i-tres de... Març? D’algun any en concret. No fot ni fred ni calor, però fa un parell de setmanes les floretes del jardí de la facultat estaven plenes de neu, i jo i el meu minyu ens hi rebolcàvem. Avui la societat filòloga es manté tranquil·lament reclosa com ratetes dins la biblioteca, alguns fingeixen que treballen, d’altres, com jo, són més descarats.

Qualsevol filòleg que miri la pantalla del meu ordinador es preguntarà; “Què collons fot aquesta poca-solta perdent el temps quan ha de presentar demà el treball de literatura?” Doncs jo, senyores i senyors, avui, a les 18:09 post meridiem, estic parint. Sí, sí, estic molt ocupada. No és pas cap bajanada això de parir, porta el seu temps.

No pareixo cap criatura per això, no m’agradaria treure un bitxo sanguinolent per les meves parts baixes i que es posés a plorar destrossant el silenci i harmonia que regna en la biblioteca. Pareixo art, és més delicat, més silenciós, menjarà menys ni embrutarà bolquers...

En fi, no m’enrotllo més per explicar-vos el que tots vosaltres ja sabeu, per demanar-vos que escriviu el que vulgueu aquí, que el nostre fillet serà molt educat i en les seves pàgines només hi regna la llibertat d’expressió i el bon gust. I ara, si m’ho permeteu, me’n torno amb Horaci, Aristòtil i Freud, que encara que no ho sembli, tenen la seva relació.

Adéu-Siau, i el pròxim que escrigui que s’ho curri més que l’anterior!

Per l’Adri, el Minyu, el Cuqui i l’Amore, fundadors!!!

Iso

6 comentarios:

  1. Genial, fantàstic, brillant, com un orgasme.

    ResponderEliminar
  2. Aquesta dona, aquí tan tranquil·la com la veieu, acaba d'organitzar un sarau increïble en mig de la biblioteca. S'ha posat vermella de tanta ràbia, m'ha insultat alçant la veu, li ha contestat a la bibliotecària quan aquesta - molt amablement - li ha demanat siusplau que baixés el to de veu. Després, s'ha posat de peu sobre una taula, mentre vociferava ferotgement:
    - VULL GALETES!
    Amb una veu que ni la de Luciano Pavaroti...
    En fi, em fot vergonya ser la seva amiga.

    ResponderEliminar
  3. JODER,MIREU QUE CRUEL!

    Minyu: estan deliciosos
    xDDDDDDDDDDD
    Va, me'n menjaré un a la teva salut.

    mi: ehh
    deixamen
    siusplau
    :'(
    Enviat a les 18:39 de dimarts

    Minyu: xDDDDDDDD tia q ja no en keden xDDDDD
    m'estic pixant de riure xDDDDDDDDDDD
    wua em moro

    mi: en serio¿
    joder tia

    ResponderEliminar
  4. Hòstia, quina dona! Deixant aquí proves falses de la meva crueltat! Doncs no n'hi ha per tan, vés... ¬¬ T'evito morir per excés de colesterol ^^

    M'hauries de donar les gràcies.
    A més...Te n'has oblidat del petit detall que era una broma! Pensaran que de debò me'ls he cruspit tots jo! Ara per dolenta me'ls foto! ^^

    A la teva saluut!! ^^

    ResponderEliminar
  5. "es floretes del jardí de la facultat estaven plenes de neu, i jo i el meu minyu ens hi rebolcàvem." Que pornogràfic XD

    ResponderEliminar
  6. Gràcies minyu pèl-roig, oh grandíssima mater de blogs!

    ResponderEliminar